Ahir diumenge, dia 29, va començar l’Advent; un temps que dedicam a preparar el nostre cor per rebre l’esperança que neix amb Jesús. Cada setmana encendrem un ciri per ser portadors d’aquesta esperança i entre tots anirem construint una corona molt especial, molt nostra.
En aquesta primera setmana us convidam a encendre el primer ciri per ser llum d’esperança i tenir un “sí” a tothom que ens necessita, com ho va fer la Verge Maria.
Us animau a ser llum d’esperança?
Aquesta setmana un grup de Petjades ha pogut anar a la capella per compartir una estona molt especial. La resta ha fet la sessió, com sempre, a les seves aules. Hem començat amb molta tranquil·litat compartint algunes coses que hem viscut durant la setmana i recordant que formam part dels "més amics de Jesús". Hem tornat a tenir representat a Jesús amb la llum d'una espelma i la cadira que sempre li tenim reservada. Hem tancat els ulls i alhora que el sentíem a prop hem repetit aquestes paraules: "T'estim Jesús, m'agrada molt ser part del teu grup d'amics. Jesús, mai em separaré de tu".
Les catequistes ens han demanat si sabíem on està Jesús: al nostre cor, allà on hi ha gent que parla d'ell, a totes bandes, a l'església...I hem començat a parlar d'un lloc molt especial: El sagrari. Què és el sagrari? Jean ha contestat que és alguna cosa sagrada. Molt bona resposta perquè en realitat és així, podem dir que és com si fos "l'habitació" que té Jesús a dins de l'església o de les capelles. A la nostra capella en tenim un, i allà, d'una manera especial, hi és present Jesús, en forma de pa consagrat. Sempre que ell hi és, s'encén un llumet per tal que tothom sàpiga que allà està Jesús.
Hem aferrat una foto del sagrari als nostres quaderns, que hem rebut i decorat amb molta il·lusió!!
I després de pregar una estona tots junts, ens hem acomiadat feliços i amb ganes de retrobar-nos divendres vinent.
La setmana passada vàrem conèixer la realitat que viu Haití. Sembla mentida que avui en dia encara hi hagi nins i nines que no tenen per menjar, quan nosaltres aquí estam cansats de sentir “no m’agrada”, “no en vull pus”, “quin oi”... i de veure entrepans tirats als fems!
Aquesta setmana us proposam dos gestos. Un: no tudar el menjar i ser conscients i valorar el privilegi que nosaltres tenim (xocolata, llepolies, coques...). I dos: fer el possible perquè els nins de Balan tenguin una menjada bàsica assegurada al dia, tal com ens va dir Jesús: “Tenia gana i em donàreu de menjar, tenia set i em donàreu per beure, anava despullat i em vau vestir, estava malalt o a la presó i em vàreu visitar” […] Tot allò que feis a un d'aquests germans meus més petits, m’ho feis a mi." (Mt 25, 35-36)
Fixau-vos que a les reixes de la rotonda hi ha l’illa de Mallorca i la d’Haití: a veure si aconseguim entre tots teixir fils d’esperança, aportant doblers perquè els nins i nines de l’escola de Balan puguin fer al manco una menjada al dia. Per cada 5 € recollits aconseguirem ½ metre de fil.
Animau-vos a teixir esperança amb Haití!
Aquest passat divendres ens vàrem retrobar de nou a les nostres aules per fer una estoneta de "Petjades". Ara ja sabem el que significa formar part d'aquest grup dels "més amics de Jesús" i teníem moltes ganes de tornar a passar aquest temps amb Ell. Com per ara no anem a la capella, a part d'encendre una espelma que representa la llum de Jesús, li hem reservat una cadira davant tots nosaltres, i així ens ha resultat més fàcil dirigir-nos a Ell.
Avui hem parlat d'aquest llibre tan important per a nosaltres els cristians, La Bíblia. Les catequistes ens han explicat que allà hi ha escrites les paraules de Jesús, el que va viure i el que va fer en el seu temps. Hem pogut tenir a les nostres mans aquest llibre tan important, ho hem fet amb molt de respecte. Hem escoltat un bocinet perquè és bo que ens acostumem a escoltar aquestes paraules, encara que de vegades ens ho hagin d'explicar un poquet. Però així i tot, hem entès perfectament el que ens han llegit.
Després hem tancat els ulls i hem estat un minut respirant i escoltant una música de fons... Amb molta pau... En silenci, sentint a Jesús. Li hem donat les gràcies amb molta sinceritat, cadascú, de manera voluntària, ha expressat el que ha volgut: Na Sofia ha donat les gràcies a Jesús perquè l'ha creat, Na Mar per cuidar-la, en Jean perquè Jesús li acompanya sempre, na Marina ha agraït a Jesús la seva família, na Neus li ha donat les gràcies perquè ens estima...
I així, donant les gràcies i amb molta pau, ens hem acomiadat fins divendres que ve.
Des de fa anys en aquestes èpoques, al voltant de la festa de Santa Rosa Filipina Duschesne, primera religiosa missionera del Sagrat Cor , posam la mirada a aquells que més ho necessiten. Filipina és un referent pel seu testimoni de persona amb ment oberta, esperit aventurer i una gran passió pels pobres, que la va dur a deixar-ho tot per estar a prop d’ells.
Aquest curs continuarem col·laborant amb les religioses del Sagrat Cor que viuen al poble de Balan, Haití, el país més pobre del món. Ja tenim molts de llaços perquè fa anys que col·laboram amb elles. Hem participat en projectes que són una realitat: ajuda a causa del terrible terratrèmol que va sacsejar el país, construcció d’una escoleta, compra de material escolar, construcció d’un dipòsit d’aigua i d’un dispensari i els darrers anys el més bàsic de tot, menjar.
A pesar d’això sembla que de cada vegada la situació és més crítica; enguany la pobresa i la guerra s’han juntat amb la pandèmia i la situació és molt dura. Tots nosaltres estam molt preocupats pel coronavirus però per a ells no és el pitjor problema i ens continuen demanant que els enviem doblers per comprar menjar perquè passen fam.
Malgrat aquesta situació, tal com ens anima el Projecte Educatiu d’enguany, estam cridats a teixir esperança amb Haití perquè tots tenim possibilitats de fer petits gests per fer del món un lloc millor, més semblant al somni de Jesús.
Pensau que a l’escola podem ser capaços de llançar un fil que arribi fins a Haití? Està molt enfora, a 7453 km! Als nins i nines d’Haití els agraden les mateixes coses que a nosaltres: menjar, ballar, estar acompanyats, gaudir amb els amics...; i també els agrada la música. Us convidam a veure un vídeo que expressa d’una manera simbòlica i alegre que les persones d’Haití ens demanen el que necessiten (poder garantir una menjada diària) i com nosaltres els responem amb el nostre fil d’esperança.
Us sembla que podrem arribar fins a Haití entre tots?
Avui volem recordar l’incendi que es produí el mes de setembre al parc natural de l’Albufera. Una zona humida plena de vida: vegetació (com el canyet i la bova), peixos (com l’anguila), amfibis (com la granota), invertebrats (com les libèl·lules o les papallones), aus (com les garses o la fotja)... i moltes espècies més que viuen a la natura.
La conservació d’aquest parc significa el manteniment i l’evolució de totes aquestes espècies. Per això hem de tenir cura de la seva protecció: respectant les espècies que hi viuen; no deixant residus (plàstics, paper, llaunes... ) i evitant encendre-hi focs i llençar-hi llosques.
Us convidam a veure aquest vídeo: Accedeix-hi
Amb aquest nom, que podríem traduir com a "Tots germans", s'ha batejat aquesta encíclica social del Papa Francesc, que cerca ensenyar-nos el camí per a construir un món més just, un món on s'eduqui a nivell global per la igualtat, la concòrdia, la trobada i la solidaritat, on tots actuem conjuntament pel bé de la humanitat.
Hem començat aquest curs amb aquesta il·lusió i amb aquest compromís; volem ser teixidors d’esperança, artesans de l’esperança tal com ens anima la Mare Superiora de les RSCJ, no de manera il·lusa ni ingènua, sinó des de la convicció que l’esperança suposa saber que tot anirà bé, perquè Déu és amb nosaltres.
El lema d’aquest curs és “TEIXINT ESPERANÇA” i el que ens agradaria és generar en els nostres alumnes una mirada positiva capa a ells mateixos i cap a la realitat que els envolta, sabent que cada un de nosaltres té la possibilitat de fer petits gestos que fan que el món sigui un lloc millor, un lloc més semblant al somni de Jesús.
Sabeu que tots nosaltres tenim un filet d’or dins el nostre cor? Ja ens ho deia Santa Magdalena Sofia: Si estiram aquest filet, surten moltes coses bones que fan que el món sigui millor.
En el Projecte Educatiu d’enguany treballarem per treure aquest fil de cada un de nosaltres, per unir-los i teixir UN MÓN PLE D’ESPERANÇA.
